Esta poesía es con la que gané un humilde concurso de los "Jocs Florals" aquí en Barcelona, espero que la disfrutéis.
Català. (Original)
Els meus sospirs d'amor comencen quan et conec a tu.
Una paraula teva, un batec més fort,
dues paraules teves, una suau carícia,
tres paraules, un somriure.
Cada paraula teva és un sospir d'amor.
El meu cor no es feliç quan te'n vas,
però té suficient per tornar a ser-ho recordant.
No existeix amb tu imatge que no vulgui ser evocada,
i a cada absència teva et torno a remomerar.
Els meus records són d'amor sense fronteres,
Estimar-te més enllà de 200km de mar i 1000 més de terra.
Que allà on estàs tu està el meu amor.
I si et trobo a faltar pensaré en els nostres records.
La vida al teu costat,
em fa sentir un remolí d'alegria.
I pasaran els anys i et seguiré recordant,
com el més gran tressor de la meva vida.
Castellano.
Una palabra tuya, un latido más fuerte,
dos palabras tuyas, una suave caricia,
tres palabras, una sonrisa.
Cada palabra tuya es un suspiro de amor.
Mi corazón no es feliz cuando te vas,
pero tiene suficiente para volver a serlo recordando.
No existe contigo imagen que no quiera ser evocada,
y en cada ausencia tuya te vuelvo a rememorar.
Mis recuerdos son de amor sin fronteras,
Amarte más allá de 200km de mar y 1000 más de tierra.
Que allí donde estás tú está mi amor.
Y si te echo de menos pensaré en nuestros recuerdos.
La vida a tu lado,
me hace sentir un torbellino de alegría.
Y pasarán los años y te seguiré recordando,
como el mayor tesoro de mi vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada